Es un art de gelosia,
fadrines, es festejar;
perque un pic ho vaig provar.
Lo primer que em demanà
com sa porta vaig passar,
si era ver o rallar
que la volia deixar.
Jo li vaig dir que sí clar,
i a lo punt me demanà
si li volia ficar
un ganivet, que em costà
set ous i mig de comprar,
i sa sang em revenia,
i sa popa la daria
a un llop per roegar,
i sa pell a un milà;
i així es poria alabar
que la jove bé em volia.
Fitxa:
Cançoner Popular de Mallorca I
Rafel Ginard
Moll. Palma, 1966-1975
Més informació
Recopilador: Rafel Ginard
Via d'incorporació: Transcripció edició
Pàgina: 105
Núm. glosa: 1736
Versió: 1
Poble origen: Campanet
Paraules clau: Gelosia, Festeig, Solteria, Desamor i ruptura, Mort, Ormeigs de cuina, Anatomia, Animals salvatges, Ocells, Joventut, Estimació i afecte
Versos: 18
Mètrica: 7a7b7b7b7b7b7b7b7b7b7b7b7a7a7b7b7b7a