SON DEIÒ (II)
De sa rama de dos pins
que dins Son Deió hi ha,
es nostro forner hi va anar
amb mil duros en cada mà
i no le varen deixar entrar
una passa allà dedins.
Sa rota de ses senyores
està just baix d’es jardí;
n’hi haurà per mantenir
s’inglès i es mallorquí
de blat i faves cuitores.
Tenen missatges llogats
pe restar damunt ses sales
i giren amb dues pales
es doblers més roveiats.
Aquella auzina redona,
qui és s’arbre més principal,
treuen de cada cimal
quatre bigues de tafona.
Ses parets d’es sementers
són de peces de formatge,
i per passar un poc d’oratge
hi ha finestres de través.
Devers aquelles voreres
de mates i romeguers,
hi trobaren cent cabrers
i mil lloques ventureres.
S’admiren molts de fadrins
com hi ha tants de doblers;
son pare, en un pic només,
embarcà amb dos mariners
dos mil barcades d’anyells.
Això de duros de plata,
de doblers i de sous nous,
davall ses potes d’es bous
les treuen de quatre en quatre.

Quan un veïnat de Son Deiò va sentir aqueixa darrera glosa, també va voler bravejar, i va dir:

No és tot sol a Son Deiò
que hi ha tanta antipatia; [sic]
En gaspar em va dir un dia
que a Son Torrat hi havia
tres o quatre caixes d’or.
Fitxa:
Cançoner Popular de Mallorca IV
Rafel Ginard
Moll. Palma, 1966-1975
Més informació
Recopilador: Rafel Ginard
Via d'incorporació: Transcripció edició
Núm. glosa: 31
Context: Son Deiò era una petita possessió de Petra, situada baix del Puig de Bonany. Degut que dues filles fadrines de la possessió eren molt estufades, qualcú els va treure la cançó precedent, que el poble va repetir i que repeteix encara. També encara corren aquestes gloses.